» - Fan el dacord95 a la sira adrèe de andà via tutt e dùu, apenna che i lader eren via. I lader van via; e lor van, scappen. Lu el cognosseva i strad; e l'è andàa in d'ona fattoria, che l'era lì poch distant, che l'era on fattor sott a la cort del Re. Van là; lu, el fiœu del Re, el ghe dis, s'el podeva menall a casa soa, perchè lu, l'era stàa assassinàa di lader e so pader le saveva no, e desiderava de faghel savè pusèe prest, che fuss possibel. El fittavol pensa de caregà on carr de fen, de paja, fàa in manera de andagh denter tutt e dùu, el fiœu del Re e la tosa96 del prestinèe, e de podè avegh el sit de fiadà. Van, se metten in viagg. Quand hin a on certo sit, incontren i lader; iè fermen: - «Cossa gh'avii lì?» - «Oh» - dis - «cossa gh'hoo de avè? L'è on poo de paja, che meni giò per sternì97.» - S'ciao! E lor: - «Eh ben» - disen - «andèe!» - e el lassen andà. Quand hin a la cort, i so guardi voreven minga lassall andàa denter in la porta. La, el ficciavol98, el ghe dis, che l'è el fiœu del Re, che gh'ha dàa orden de andà denter. Ghe disen, ch'el fiœu del Re, el gh'è minga, che anderan a dighel al Re de sto orden, che gh'han lor. Van a dighel al Re. E lu, el dis: - «Magara el fuss ver ch'el fuss el me fiœu! Ma el me fiœu l'è on pezz che no sòo in dove l'è, che el se ritrœuva!99» - El Re, el ghe dis: - «Vegnaròo giò mi a vedè.» - Difatti el va. El ficciavol, el ghe dis che l'è propi el so fiœu, che gh'ha dàa l'orden de andà denter, e che anzi l'è lì in quell carr. Lì pesseghen, descareghen el car100. El fiœu, el ven giò; e el pader, a vedè el so fiœu, l'è tutt content.
| |
|